Activitat 3. Argumentació, Conclusions i Mapa del Canvi Conceptual

ARGUMENTACIÓ DEL CANVI CONCEPTUAL

El canvi conceptual és un procés mitjançant el qual els conceptes canvien al llarg de la vida d’una persona. En aquest cas, la relació entre els conceptes més importants: Tecnologia, Societat, Ciència i Educació és complexa però totes formen part de la realitat com un tot indivisible.

Un exemple de canvi conceptual és precisament l’evolució que existeix de l’aprenentatge de la primera activitat fins a la present. S’han anat ampliant gradualment una sèrie de coneixements i aprenentatges nous que en mi mateixa han generat aquest canvi conceptual gràcies a que els he interioritzat de manera significativa. He pogut reestructurar els meus coneixements previs i relacionar-los amb els nous donant lloc a nous aprenentatges.

CONCLUSIONS DEL CANVI CONCEPTUAL

Aquest informe sobre el canvi conceptual es basa en una concepció constructivista de l’ensenyament-aprenentatge i en la significativitat fent una avaluació inicial sense consultar cap tipus de material (on predominaven els nostres coneixements previs), passant per un debat amb una postura concreta atribuïda i per últim redactant una síntesi on exposem els nostres canvis conceptuals al llarg de l’assignatura. Aquests canvis han creat en cadascun de nosaltres, nous esquemes de coneixement per aplicar a la realitat en la que ens trobem.

El debat ha suposat un procés de canvi i reflexió on han sortit tots els conceptes treballats a l’assignatura. El fet de defensar postures oposades (sociodeterminisme i tecnodeterminisme) ens ha enriquit per veure més clara la relació que hi ha entre Tecnologia, Ciència, Societat i Educació (una unitat indivisible que es complementa i que es pot apreciar en el mapa conceptual següent). 

MAPA CONCEPTUAL

 Cristina Atarés

Activitat 2. La meva síntesi del debat!

Hola a tots!

A continuació us deixo la meva síntesi del debat on aporto les conclusions que he tret i les meves impressions.

Al llarg del debat he participat en tres fils des de la postura tecnodeterminista:

• A la carpeta Relació CTS, concretament al fil: El león dormido
• A la carpeta CT Escola, concretament al fil: Fil sobre els canvis
• A la carpeta Nevera Fractures, concretament al fil: Intel·ligència de la nevera

La postura tecnodeterminista és aquella que defensa que el desenvolupament tecnològic és el que provoca canvis en la societat i no a l’inrevés. 

Tot i que tothom a les nostres aportacions sempre ens desviem cap a una postura o una altra (sociodeterminista o tecnodeterminista) m’adono que no sempre els extrems són bons i que, per tant, una posició intermèdia entre les dues postures potser seria més correcta. La meva opinió estaria focalitzada entre les dues però possiblement una mica més a prop de la social que no pas de la tècnica perquè crec que són més les ocasions en les que la societat influeix en el progrés científic que aquelles en les que els avenços tecnològics sorgeixen sense cap interès social.

Posicionar-me en aquest rol ha estat una mica difícil per a mi ja que vull pensar que la societat és la que imposa el ritme i no estem a la deriva en mans de la tecnologia,... Trobo moltes raons que demostren la influència que la societat té sobre els avenços tecnològics. De qualsevol manera, també considero complicat argumentar l’enfocament sociodeterminista ja que és cert que algunes vegades els avenços tecnològics produeixen transformacions en la societat.  

He entès que les TIC en l’àmbit educatiu afavoreixen l’aprenentatge, la socialització i milloren la qualitat de l’educació.

He après que els alumnes comprenen alguna cosa quan la porten a la pràctica i ho comparteixen amb els altres. És així com l’aprenentatge adquireix valor per a ells, perquè el que aprenen, els serveix per a la vida. Mai deixem d’aprendre. No obstant, tot el que s’aprèn és positiu ja que pot estar manipulat...

Penso que la meva participació en el debat ha estat adequada. He fet tres intervencions amb premisses i conclusions i exponent de manera clara les meves idees. He seguit en tot moment les normes a l’hora d’intervenir i he llegit i analitzat les aportacions dels meus companys.

Destacaria per la seva bona participació i implicació en el debat a David Chacón Piris perquè ha sabut raonar molt bé les seves aportacions i a més justifica i aporta bibliografia per aclarir i exemplificar sobre el que està debatent en aquell moment,concretament, de quina manera canvia el món de l’educació amb la tecnologia. 

Cristina Atarés